ANIVERSARI,1 any d'Iniciació a l'Hoquei Patins

Doncs tal com veieu, avui dia 20 de Març fa exactament un any que vàrem començar una aventura per intentar donar un cop de ma a tots aquells entrenadors de la base que buscaven i continuen buscant per Internet coses relacionades amb l’hoquei patins i no hi havia manera d’aconseguir trobar res, us deixo amb el que crec que va ser la historia del motiu del blog.

Ara fa un any, al cap de poc d’entrar personalment a la xarxa social de Twitter, me’n vaig adonar de la “moguda” que hi havia amb l’hoquei patins: etiquetes (#oklliga, #okprimera, #copaOK...), pàgines web que no havia vist mai (hoqueitweet, esportspenedes...) i sobretot moltes persones que parlaven d’hoquei patins per el TL! Sí, personatges com en Romerito&Co. Em va venir tanta enveja de tots ells que no vaig poder estar-me d’aportar la meva visió en aquest món i vaig decidir crear quelcom per penjar tot el que aprenia, pensava o simplement creia. D’aquí va néixer el blog i el corresponent perfil d’ Iniciació al hoqueipatins. Al principi va ser una tonteria, però vaig veure que la gent s’ho prenia seriosament i em va sorprendre tant que vaig haver de començar a prendre-m’ho seriosament jo.

Vaig intentar posar en sintonia tot el que aprenc estudiant INEFC i el que és l’hoquei patins. Fer que tot el material que em donen en una banda, el pugui aprofitar tothom davant de les pantalles del seu ordinador, per desprès aplicar-lo de forma convenient en el seu context. El més important per a mi és que qualsevol dels posts que he penjat hagin servit d’alguna mínima cosa per fer entrenaments, planificacions, o simplement canviar la manera d’entendre l’hoquei de formació.

Aquest any, hem fet 33 publicacions que venen a ser una mitjana de 2,75 publicacions cada mes. Hem rebut més de 2300 visites i tenim més de 300 seguidors al twitter. El mes més visitat va ser el Novembre de 2011 amb 695 visites. Aquests són uns quants números que hem fet fins ara.

Així doncs us dono a tots les gràcies per haver estat amb nosaltres. Gràcies a les famílies i parelles que fan que no ens adormim, gràcies també a tota la gent genial que hem conegut a través d’aquest blog, a tots els periodistes que ens hem creuat i que són tant cracks, als entrenadors que m’han ajudat, als preparadors físics que m’han donat sempre un cop de mà, gràcies a l’AEEHP, gràcies al HoqueiTweet per els seus RT i promoció, gràcies al Ramon Riverola que sense ell no tindria tantes ganes d’escriure i gràcies als jugadors que ens han animat. I a vosaltres que ens llegiu cada setmana, gràcies per estar aquí, sense vosaltres lectors tot això seria massa avorrit!

Avui fem un any, però això tan sols comença a funcionar! :D

L'hoquei com a eina d'inclusió social

Per començar bé l'any, us deixem amb un video que ultimament ja ha corregut una mica per les xarxes socials però que és d'un gran interès i per això creiem necessari penjar-lo aqui. Aquest video parla sobre l'hoquei al brasil, i com amb pocs mitjans pot haver-hi practica del nostre esport.

Simplement mireu-lo, ja que dura molt poquet i val la pena!

INICIACIÓ ESPORTIVA, UN EQUIP PETIT

Avui he descobert aquest maravellos video, un video on es mostra d'una manera molt clara que és l'objectiu de la iniciació esportiva, un video on podem veure que la instrucció i l'educació valen molt més que no els resultats. I que els petits, amb molt poc en tenen prou i de sobres per ser molt feliços.


l'equip petit from el cangrejo on Vimeo.

Espero que disfruteu i us faci reflexionar molt sobre quin model de iniciació busquem...

INICIACIÓ ESPORTIVA, ETAPES EN L'ENSEYAMENT DE LA TÀCTICA

Sampedro (1996), va fer una classificació per deixar una mica més clar quines etapes podem seguir quan hem d’ensenyar i practicar conceptes tàctics. Des d’aquí us proposem seguir aquesta classificació ja que és la més correcte i afinada que hem trobat remenant bibliografia. L’autor ens divideix l’aprenentatge de la tàctica en tres fases:

• Etapa d’iniciació tàctica (5 – 8 anys): En aquesta etapa es desenvoluparà el potencial general del jugador@. Treballarem les capacitats coordinatives, habilitats i destreses bàsiques, capacitats perceptives i decisionals, i respecte als companys, rivals i normes.

• Etapa d’aprenentatge tàctic (9 – 13 anys): En aquesta fase podem desenvolupar les competències del joc, per exemple, capacitats sociomotrius (situacions de 1x1, 1x2, 2x2, 3x2...), capacitats de competició (acostumar-se a l’esperit esportiu i el compromís grupal d’equip) i capacitats condicionals .

• Etapa de perfeccionament tàctic (+14 anys): En aquesta part, treballarem les competències col·lectives del joc, com poden ser: Joc individual i col·lectiu, sistemes i formes de joc, treball pre-partit...

Cal anotar que en aquesta classificació, les edats són relatives i Sampedro ens avisa en la seva publicació que depenent del nivell dels nostres petits, les etapes poden variar de +/- 2 anys. I per altra banda des del blog, cal anotar que en l’hoquei patins hem de tenir en compte de que els nostres petits tenen un problema afegit, que és el patinar. Patinar condiciona molt les primeres etapes del nostre esport i per tant segurament les primeres etapes de la classificació s’allargaran més del que anota l’autor. Ànims i endavant en la iniciació esportiva, eduquem mitjançant l’esport!

INICIACIÓ ESPORTIVA, TÀCTICA

La tàctica, la podem definir de moltes maneres diferents. Però per a mi és molt important donar una definició que s’adapti bé a la iniciació esportiva dels més petits. Per tant la tàctica la podem definir com la solució de problemes sorgits durant el joc, i segons F. Mahlo, consta de tres parts ben diferenciades: Percepció i anàlisi de la situació, presa de decisió i execució motriu.

És molt important en la iniciació esportiva treballar bé totes les parts que ens trobem en la tàctica. Cal fer tasques on els petits descobreixin totes les maneres que tenen de percebre els estímuls externs, tasques on treballem les seves preses de decisions (fer-los pensar!), i finalment tasques d’execució motriu o tècniques. 

F. Mahlo (1974), descriu l’acte tàctic en un esquema que ens deixarà ben clara la idea de tàctica:

Com entrenadors podem fer tasques en els esports col·lectius (com l’hoquei...) que ens treballin tots els conceptes que ens surten a la part inferior de l’esquema:

• En la percepció i anàlisi de la situació, podem treballar l’amplitud de visió (camp de visió, visió perifèrica...), els càlculs òptics-motors, i també podem tirar de experiència i coneixements previs (MEMORIA).

• En la solució mental del problema, és important que les tasques dels nostres petits vagin orientades a la forma de l’acció tàctica de que disposen els nens, la qualitat de la solució mental, i els factors decisius de la solució mental (quantitat de decisions a prendre, nombre de respostes possibles, graus de possibilitat d’errada, espais, nombre de oponents...)

• Finalment la solució motriu del problema és directament la tècnica utilitzada per solucionar el problema. Evidentment com entrenadors podem interferir el l’aprenentatge de la tècnica de moltes maneres diferents.

Així que sempre que ens disposem a treballar la tàctica, heu de pensar que no tant sols és un conceptes, sinó que en poden ser tres de ben diferents i que s’han de treballar tots tres conjuntament o no, això ja és decisió vostra! Saber veure, saber pensar, saber fer.

INICIACIÓ ESPORTIVA, REFLEXIÓ DE L'HOQUEI PATINS

Quan parlem d’iniciació esportiva, com el seu nom indica, ens referim a qualsevol esport. Però evidentment, nosaltres hem de tirar la balança cap a nosaltres. Competim amb altres esports que ens desborden en tot, en diners, en participants i en espectadors. 

Així doncs, és normal que quan jo viatjo cap alguna zona esportiva, em trobi els poliesportius plens de petits que juguen a futbol, que juguen a bàsquet o que fan altres esports. Però hi ha molta més pràctica esportiva a Catalunya que no pas aquesta que veiem a les zones esportives!

A la taula veieu el tant per cent de practicants a Catalunya segons l’esport, i evidentment m’agradaria que em diguéssiu si veieu l’hoquei patins. Molt bé! No cal que ens lamentem, tots ho sabíem, no calen estudis de l’observatori català de l’esport, etc, etc... Pensem, penseu, que hem de fer, que podem fer per sortir en aquesta llista?

Per altra banda, m’agradaria deixar apuntada una altra reflexió. Estava treballant amb els meus petits, tenen entre 6 i 7 anys, i n’hi ha algun de 5 anys. Els meus petits no han vist mai cap partit d’hoquei patins d’ OKlliga, crec que mai han vist un partit de sèniors. Però tots em parlaven del partit de futbol del Barça, em parlaven de Messi, de Ronaldo... En el club on entreno no hi ha un primer equip a OKlliga, però des d’aquest petit blog, crec que hauria de ser totalment recomanable i motivador veure un bon partit d’ OKlliga en un pavelló ben ple! No dic que amb nens tant petit calgui portar-los a un partit de grans, però si que crec que uns benjamins o alevins haurien de saber com és l’alt rendiment del nostre esport, penso que s’agafen moltes idees veient els experts. Que en penseu vosaltres? Creieu que és recomanable veure partits de sèniors?