INICIACIÓ ESPORTIVA, REFLEXIÓ DE L'HOQUEI PATINS

Quan parlem d’iniciació esportiva, com el seu nom indica, ens referim a qualsevol esport. Però evidentment, nosaltres hem de tirar la balança cap a nosaltres. Competim amb altres esports que ens desborden en tot, en diners, en participants i en espectadors. 

Així doncs, és normal que quan jo viatjo cap alguna zona esportiva, em trobi els poliesportius plens de petits que juguen a futbol, que juguen a bàsquet o que fan altres esports. Però hi ha molta més pràctica esportiva a Catalunya que no pas aquesta que veiem a les zones esportives!

A la taula veieu el tant per cent de practicants a Catalunya segons l’esport, i evidentment m’agradaria que em diguéssiu si veieu l’hoquei patins. Molt bé! No cal que ens lamentem, tots ho sabíem, no calen estudis de l’observatori català de l’esport, etc, etc... Pensem, penseu, que hem de fer, que podem fer per sortir en aquesta llista?

Per altra banda, m’agradaria deixar apuntada una altra reflexió. Estava treballant amb els meus petits, tenen entre 6 i 7 anys, i n’hi ha algun de 5 anys. Els meus petits no han vist mai cap partit d’hoquei patins d’ OKlliga, crec que mai han vist un partit de sèniors. Però tots em parlaven del partit de futbol del Barça, em parlaven de Messi, de Ronaldo... En el club on entreno no hi ha un primer equip a OKlliga, però des d’aquest petit blog, crec que hauria de ser totalment recomanable i motivador veure un bon partit d’ OKlliga en un pavelló ben ple! No dic que amb nens tant petit calgui portar-los a un partit de grans, però si que crec que uns benjamins o alevins haurien de saber com és l’alt rendiment del nostre esport, penso que s’agafen moltes idees veient els experts. Que en penseu vosaltres? Creieu que és recomanable veure partits de sèniors?

1x1 tasques: 1X1+1

Nom: 1x1+1

Objectius: Percepció, decisió, execució del 1x1, introducció del 2x1.

Descripció: Com en la tasca del 1x1 fàcil, les parelles sortiran des del lateral de la zona de joc,  però en aquest cas, tindrem un petit fent de “pal repetidor”. L’atacant es pot ajudar amb ell passant-li la bola i aquest l’única funció que té es de tornar la passada, mai podrà anar a marcar gol. Continua sent un 1x1 però en aquest cas tindrem un ajudant.

Gràfic:

Observacions: L’ultima tasca sobre l’1x1, la més complexa de totes ja que aqui ja hi intervenen col·laboradors amb l’atacant. Així doncs, si volem facilitar la feina per els que ataquen posarem handicaps defensius. Un cop ens trobem amb una certa comoditat jugarem amb l’espai i amb la manera on posem el “pal repetidor”. Els entrenadors haurem d’anar amb molt de compte de no utilitzar aquesta tasca abans de que toqui, és de complexitat tàctica una mica elevada i abans haurem d’haver passat altres nivells d’1x1 més senzills.

1x1 tasques: 1X1 PERSEGUIT (+1 DEFENSA)

Nom: 1x1 perseguit (+1 defensa).

Objectius: Percepció, decisió i execució, 1x1 amb pressió per darrere.

Descripció: Ens trobem en una situació semblant a l’anterior, però en aquest cas en comptes de començar per parelles començarem per trios. L’atacant decideix quan sortir, el defensa va per darrere el seu con com mostra el gràfic, i el defensa perseguidor també passa per darrere del seu, així es crea la situació d’1x1 amb un perseguidor.

Gràfic:

Observacions: Encara més difícil que l’anterior, posem molts problemes al nostre atacant, perquè en aquest cas té més pressa. Podem jugar amb la distancia del perseguidor i adequar-la fins que sigui optima. Repetim que aquesta tasca és per a petits que tenen un bon nivell. Podem posar handicaps als defenses per fer més difícil la seva tasca. En principi és una tasca on veurem molta velocitat, i segurament moltes errades en atac, però que son necessàries pel procés d’aprenentatge!

1x1 tasques: 1X1 ORIENTAT (FÀCIL)

Nom: 1x1 amb orientació a porteria (fàcil)

Objectius: Percepció del rival, decisió i execució, millorar 1 contra 1.

Descripció: Tenim els nostres petits en parelles fent una fila al lateral de la zona on jugarem, quan l’entrenador dona la senyal, l’atacant surt amb bola i el defensor sense bola, donen la volta per fora els cons i entren dins la zona d’execució. El defensa ha d’evitar que l’atacant arribi a porteria, l’atacant ha d’arribar a marcar gol. 

Gràfic:

 

Observacions: En aquesta tasca, per fer una bona iniciació al 1x1, començarem amb handicaps defensius, com podrien ser: Defensa sense stick, defensa arriba tard a la zona, defensa té un terreny molt ample per defensar... I així donarem facilitats a l’atacant per aconseguir el seu objectiu, i millorar la presa de decisions i l’execució tècnica.  A mesura que els petits van avançant i tenen més nivell (això són mesos o anys!) canviarem de handicaps defensius a cap handicap per ningú, i finalment, handicaps pels atacants, dificultant així la seva feina i fent que hagin de pensar més, els hi costi més percebre on és el rival, etc, etc... Varieu l’exercici, poseu motivació, jugueu amb les emocions, avera qui marca més gols, qui passa més vegades, qui defensa millor, qui troba la millor solució, qui és més creatiu i fa el gest tècnic més impressionant... Endavant!

1x1 tasques: JOC DELS CONS

Nom: 1x1 sense orientació, el joc dels cons.

Objectius:  Decisió i execució, introducció del 1x1.

Descripció: Escampem per tota la pista que tenim disponible, un seguit de cons grossos, dels de trànsit. Però en comptes de posar-los de peu, els deixem tirats de costat. Sense cap mena d’ordre en concret. Repartim els nens per parelles i cada parella tindrà una bola, l’objectiu per ells és molt senzill, aconseguir marcar dins dels cons i que el seu rival no marqui, és un partit d’1x1 amb moltes porteries. Poden triar el con que vulguin sense cap norma. Qui marqui més punts guanya.

Gràfic:

Observació: Amplieu! Joc perfecte per jugar amb l’espai, per exemple: cons més junts, més densitat de nens, més dificultat de conduir la bola, exercici més difícil! Per altra banda, jugueu amb els handicaps, poseu problemes als defenses al principi, i quan els petits siguin molt hàbils poseu handicaps als atacants. Per exemple: els qui no tinguin bola han de anar amb l’stick del revés! Feu i desfeu, adapteu el joc, treballeu-lo, poseu les vostres normes, canvieu-lo, ànims! És la primera de les tasques de la progressió, aquesta introdueix l’1x1.

SEGONA TANDA DE TASQUES: UNA PROGRESSIÓ DEL 1X1

Continuem amb més recursos per a tots. En aquest cas introduirem una progressió de menys a més dificultat sobre una possible manera d’encarar la presa de decisions en el 1 contra 1. En aquesta tanda es presenten tasques que en principi no tenen treball de col·laboració, tant sols contenen percepció visual: on és el meu defensa? Decisió de la meva acció, i finalment execució de la meva decisió. Evidentment, tot el seguit de tasques que anirem penjant, són per una etapa ja més avançada de la iniciació que no l’anterior tanda de jocs. En aquestes tasques els petits ja hauran de tenir un bon control del patí i començar a agafar confiança en la conducció de bola. 

També treballarem el concepte de “handicap” pels entrenadors. Un “handicap”, consisteix en posar problemes a qualsevol persona que realitza la tasca. Per exemple, ens trobem que en la tasca que organitzem, els atacants mai aconsegueixen l’objectiu, doncs posarem “handicaps” als defenses per facilitar la feina als atacants. I així també al revés, posarem “handicaps” als atacants, si els hi és molt fàcil la seva feina.

Handicaps defensius: Treballar sense stick, treballar amb l’stick al revés, que arribin tard al lloc on defensaran, adequar l’espai per augmentar la dificultat (+ gran normalment)...

Handicaps ofensius: Arribar tard, tenir inferioritat numèrica, límit de tocs de bola, límit de moviment, adequar l’espai per augmentar dificultat (+ petit normalment)...

INICIACIÓ ESPORTIVA, QUIN PROJECTE SEGUIM?

Veient l’èxit de l’entrada en que vam parlar sobre quina visió teníem en el moment d’encarar el terme iniciació esportiva en un club esportiu, des del blog creiem que hem de continuar parlant sobre el tema, però en aquest cas aprofundint en altres vessants. Així que avui, en aquesta entrada, parlarem sobre com podem fer un projecte d’iniciació esportiva en un club, o si més no, intentarem donar una sèrie de directrius que es poden agafar com exemple en el moment de afrontar el fet de portar un equip d’iniciació. 

Ens situem, som al principi de temporada, i evidentment el nostre coordinador de la base del club, ens donarà un equip per entrenar. Ens tocarà un pre-benjamí, una escola, un benjamí, aleví... El equip que ens donaran serà bo, o dolent, o seran molts, o seran molt pocs, o tindran un nivell alt, o hi haurà un petit que és un dimoni... Però com a bons professionals que hem de ser, haurem de proposar-nos una sèrie de coses (en podem dir “objectius”) que al final, o a meitat de temporada, els nostres petits han d’haver assolit. La pregunta que ha tothom li hauria de venir al cap en aquest moment és: Quins objectius em plantejo? Què aprenguin a jugar en equip? Què ho guanyin tot? Què l’aprenguin a aixecar i picar des de darrere porteria? Doncs per saber quins objectius m’he de marcar, des del blog us donarem unes eines que us aniran de meravella per saber que fer amb els petits.

Segons F. Seirl·luo Vargas (2004 – 2005), podem separar d’iniciació esportiva en diferents etapes:

• A1: Fase de pràctica regular inespecífica (aprox. 5 – 7 anys.)

• A2: Fase de formació genèrica polivalent (aprox. 8 – 10 anys.)

• A3: Fase de preparació multilateral orientada (aprox. 11 – 13 anys.)

• A4: Fase de iniciació específica (aprox. 14 – 16 anys.)

No us espanteu amb les paraulotes que acabeu de llegir, ara us resumirem per cada etapa, quines condicions haurien de tenir les tasques, jocs i exercicis que proposeu; i les característiques generals i objectius que hauríeu de tenir en compte. 

A1: Fase de pràctica regular inespecífica (aprox. 5 – 7 anys.): La finalitat d’aquesta etapa, és formar la motricitat del nen. No sabem per quin esport es decantarà, ni tan sols sabem si l’esport li agradarà! Les tasques s’han de presentar a partir del nivell del petit, i amb dos sessions per setmana n’hi ha prou i de sobres. Treball motriu amb patins, desplaçaments, canvis de direcció, llançaments... “El petit vol ser esportista”

A2: Fase de formació genèrica polivalent (aprox. 8 – 10 anys.): S’ha de continuar treballant el desenvolupament  motriu, però en aquest cas, podem fer-ho a partir de l’esport. És a dir, que hem de fer una suma de motricitat bàsica + tècnica de l’esport, i fins i tot ja adeqüem la pràctica amb certs aspectes tàctics, joc en equip, joc contra un rival, competició, partits els caps de setmana... La motricitat bàsica, aplicada en un context de joc. “El petit pot ser esportista”

A3: Fase de preparació multilateral orientada (aprox. 11 – 13 anys.): Orientar la pràctica esportiva cap a un esport. Cap a l’esport que el nen vulgui evidentment. Fase clau de la iniciació esportiva, de les més importants que hi haurà en la formació del futur jugador, quina responsabilitat més gran per l’entrenador eh? En aquesta fase introduirem tot el gruix d’aspectes técnico-tàctics de l’hoquei, en aquesta etapa és on recau el màxim aprenentatge que hi haurà en el petit i en un espai de temps força curt. Tindrem sovint una gran millora en molt poc temps. Objectiu: Hoquei Patins. “El petit juga a...”

A4: Fase de iniciació específica (aprox. 14 – 16 anys.): Ultima fase que ens interessa en el blog, evidentment n’hi ha més. En aquesta fase, el no tant petit, ja ha adquirit forces coneixements de l’esport, i per tant fins i tot el podem començar a especialitzar en quina funció farà dins del nostre equip, més menys ofensiu, més menys defensiu... Especificarem el seu rol dins d’un equip. “El no tant petit juga de...”

Espero que et text us ajudi a saber que els hi toca als vostres petits i no tant petits en cada moment de la seva iniciació. Això és un exemple de projecte d’iniciació que ens presenta un autor, no és ni la veritat absoluta, però tampoc és una bogeria. Simplement és una proposta actual. Que en penseu?

Jocs: EL CUC

Nom: El cuc

Objectiu: Purament d’execució, motricitat bàsica, moure’s amb patins.

Descripció: Joc normalment fet durant les classes d’educació física de primària, per què no el fem a la pista doncs? Fem una filera de nens, un darrera l’altre, quiets (o no...); l’últim ha d’arribar fins al principi de la fila, però evidentment no serà una tasca gens fàcil. Per exemple, per arribar al davant de la fila ha de passar per sota les cames de tots els companys que té davant, a quatre grapes. També el podem fer passar entre els companys fent una ziga-zaga. 

Gràfic:

Observacions: Endavant! És un dels millors jocs per seguir una progressió, de menys dificultat motriu a més dificultat motriu. Com sempre dic, imagineu, penseu, barrineu, les mil i una formes de fer més difícil el pas des del darrere fins al davant. Us donarem alguns exemples, saltant per sobre els meus companys que estan estirats, aixecant-me del terra i passar un company per sota les cames i el següent per sobre, patinant endarrere... Aquí us donem recursos, eines, estris, idees, però vosaltres els agafeu i els transformeu per adaptar-los als vostres petits. Ànims, penseu, un exercici mai és prou complet!