INICIACIÓ ESPORTIVA, ETAPES EN L'ENSEYAMENT DE LA TÀCTICA

Sampedro (1996), va fer una classificació per deixar una mica més clar quines etapes podem seguir quan hem d’ensenyar i practicar conceptes tàctics. Des d’aquí us proposem seguir aquesta classificació ja que és la més correcte i afinada que hem trobat remenant bibliografia. L’autor ens divideix l’aprenentatge de la tàctica en tres fases:

• Etapa d’iniciació tàctica (5 – 8 anys): En aquesta etapa es desenvoluparà el potencial general del jugador@. Treballarem les capacitats coordinatives, habilitats i destreses bàsiques, capacitats perceptives i decisionals, i respecte als companys, rivals i normes.

• Etapa d’aprenentatge tàctic (9 – 13 anys): En aquesta fase podem desenvolupar les competències del joc, per exemple, capacitats sociomotrius (situacions de 1x1, 1x2, 2x2, 3x2...), capacitats de competició (acostumar-se a l’esperit esportiu i el compromís grupal d’equip) i capacitats condicionals .

• Etapa de perfeccionament tàctic (+14 anys): En aquesta part, treballarem les competències col·lectives del joc, com poden ser: Joc individual i col·lectiu, sistemes i formes de joc, treball pre-partit...

Cal anotar que en aquesta classificació, les edats són relatives i Sampedro ens avisa en la seva publicació que depenent del nivell dels nostres petits, les etapes poden variar de +/- 2 anys. I per altra banda des del blog, cal anotar que en l’hoquei patins hem de tenir en compte de que els nostres petits tenen un problema afegit, que és el patinar. Patinar condiciona molt les primeres etapes del nostre esport i per tant segurament les primeres etapes de la classificació s’allargaran més del que anota l’autor. Ànims i endavant en la iniciació esportiva, eduquem mitjançant l’esport!

INICIACIÓ ESPORTIVA, TÀCTICA

La tàctica, la podem definir de moltes maneres diferents. Però per a mi és molt important donar una definició que s’adapti bé a la iniciació esportiva dels més petits. Per tant la tàctica la podem definir com la solució de problemes sorgits durant el joc, i segons F. Mahlo, consta de tres parts ben diferenciades: Percepció i anàlisi de la situació, presa de decisió i execució motriu.

És molt important en la iniciació esportiva treballar bé totes les parts que ens trobem en la tàctica. Cal fer tasques on els petits descobreixin totes les maneres que tenen de percebre els estímuls externs, tasques on treballem les seves preses de decisions (fer-los pensar!), i finalment tasques d’execució motriu o tècniques. 

F. Mahlo (1974), descriu l’acte tàctic en un esquema que ens deixarà ben clara la idea de tàctica:

Com entrenadors podem fer tasques en els esports col·lectius (com l’hoquei...) que ens treballin tots els conceptes que ens surten a la part inferior de l’esquema:

• En la percepció i anàlisi de la situació, podem treballar l’amplitud de visió (camp de visió, visió perifèrica...), els càlculs òptics-motors, i també podem tirar de experiència i coneixements previs (MEMORIA).

• En la solució mental del problema, és important que les tasques dels nostres petits vagin orientades a la forma de l’acció tàctica de que disposen els nens, la qualitat de la solució mental, i els factors decisius de la solució mental (quantitat de decisions a prendre, nombre de respostes possibles, graus de possibilitat d’errada, espais, nombre de oponents...)

• Finalment la solució motriu del problema és directament la tècnica utilitzada per solucionar el problema. Evidentment com entrenadors podem interferir el l’aprenentatge de la tècnica de moltes maneres diferents.

Així que sempre que ens disposem a treballar la tàctica, heu de pensar que no tant sols és un conceptes, sinó que en poden ser tres de ben diferents i que s’han de treballar tots tres conjuntament o no, això ja és decisió vostra! Saber veure, saber pensar, saber fer.

INICIACIÓ ESPORTIVA: CHILDREN SEE, CHILDREN DO

Us presentem un anunci publicitari de l’organització australiana per els drets dels menors NAPACAN:  http://www.napcan.org.au/ Es titula: Children see, children do (els nens ho veuen, els nens ho fan).

Aquest espot publicitari va ser creat fa ja 4 o 5 anys i segurament molts de vosaltres ja l’heu vist. Evidentment són exemples molt besties però que ens poden fer reflexionar en l’àmbit de d’iniciació esportiva, a nivell de qualsevol esport. Cal recordar que els petits aprenen de moltes formes diferents, però una de les que més utilitzen i sovint inconscientment és la imitació. Tant per les coses bones com per les coses dolentes. Així que com a docents, sempre hem d’anar amb molt de compte de quines actituds, accions i fins i tot petits gestos, utilitzem en les nostres sessions. 

Per altra banda, si enganxen les coses dolentes, les coses bones també; així que hem d’intentar potenciar l’aprenentatge per imitació, ha de ser una eina com qualsevol altre, s’han de copiar, en el món de l’activitat física està permès copiar-se! Qui no ha après quelcom perquè ho ha vist per la televisió? 

Reflexionem sobre el que ens vol dir l’anunci, i apliquem-ho al nostre esport, ens ajudarà a tots!

INICIACIÓ ESPORTIVA, OBJECTIUS I MITJANS

Avui, us parlaré sobre una de les reflexions que fa més temps que tinc en la ment cada cop que vaig a entrenar els petits. Mentre condueixo, és normal que el meu cap vagi donant voltes sobre una de les coses que més significat té per a mi en el moment de plantejar les sessions, entrenaments, tasques, o com vosaltres ho digueu. Són els objectius. 

Però avera si aconsegueixo explicar-me bé, són els objectius en general que vull que els meus petits assoleixin. L’objectiu és la fita que em marco, és on vull arribar amb els meus petits, és allò que fa de GPS de les meves sessions, l’estrella polar que segueixo. L’objectiu que em marco, és la direcció que segueixen les meves sessions. Però aquest no és el problema.

El problema el tinc en la següent dualitat:

Segons la meva opinió, tenim dos maneres d’enfocar la iniciació, puc buscar objectius de l’esport en concret, o puc buscar de fomentar certs valors, normes i actituds. Per exemple, puc trobar un entrenador que vol que els petits al acabar la temporada hagin après a fer 3 jugades i 4 gestos tècnics; o puc trobar un entrenador que al acabar la temporada vol que els petits hagin après a treballar en equip, a respectar el company i a estar en contacte amb rivals. Com altres entrades que ja he fet al blog, no dic que uns objectius siguin millors que uns altres, simplement són diferents!

La cosa es complica quan parlem, de com assolim els objectius. Per assolir els objectius utilitzarem uns mitjans. Els mitjans són eines, continguts i recursos que com entrenadors, educadors, pares o mares, etc, etc... Utilitzem per fer arribar al petit a l’objectiu. I aquí tenim la gran qüestió!

Podem utilitzar l’hoquei patins com a mitjà per arribar a uns objectius de valors, normes, convivència... O podem utilitzar l’hoquei patins, com a finalitat única i exclusiva. Però a part dels dos models que hem presentat: Hoquei com a finalitat en sí mateix, o hoquei com a mitjà per altres objectius; nosaltres presentem un model que intenta integrar-ho tot, i que jo intento seguir quan plantejo les meves sessions.

Intentarem que l’hoquei patins, sigui  el mitjà per aconseguir, no un objectiu, sinó que ens plantejarem diferents objectius. Que seran de tres tipus diferents:

• Objectius educatius: valors, normes, convivència, motricitat bàsica, actituds...

• Objectius de l’esport en sí mateix: patinar, xutar, jugar partits, saber el reglament...

• Objectius lúdics: jocs i tasques divertides, per aconseguir el màxim nombre de petits a les sessions...

Aquí doncs, tenim diferents opcions de plantejar-nos objectius amb els nostres petits i diferents mitjans per aconseguir els objectius. Esperem que reflexioneu sobre com ens plantegem entre tots la iniciació esportiva del nostre esport!