Les habilitats tàctiques en l’hoquei patins

En aquest petit article farem quatre pinzellades a les habilitats tàctiques, primer de tot recomanem que us llegiu l’article que ja vàrem fer sobre que és la tàctica en general: http://iniciaciohp.blogspot.com/2011/04/iniciacio-esportiva-tactica.html

En aquest article però us explicarem les relacions que té l’esportista quan parlem d’habilitats tàctiques, i podem dir que el nostre petit es relaciona sobretot amb altres persones. Siguin adversaris o companys d’equip quan hi ha relació entre ells hi ha utilització d’habilitats tàctiques. L’hoquei patins, al ser un esport col·lectiu d’oposició, és un esport molt ric en aquest tipus de relacions entre esportistes així que és important treballar les habilitats tàctiques des de ben petits perquè tard o d’hora es posaran en practica. Des del blog apostem per ensenyar a observar i a decidir, que són dos dels factors més importants en el desenvolupament tàctic dels esportistes.

Ensenyar a observar és important ja que si observem a escoles de patinatge que comencen a agafar l’stick, o pre-benjamins i benjamins; veurem que moltes errades de passades, o entrades entre la defensa, venen donades per no aixecar el cap del terra i veure que segurament una altra opció hagués estat molt més bona! Però el petit ha decidit malament? NO, el nostre petit simplement no ha vist res més que allò que s’ha disposat a fer, perquè sinó segurament fallaria un cop i no 30.000 com passa a vegades.

Per veure l’important que és la visió us posarem el següent vídeo, on veureu que molt sovint els nostres ulls veuen moltes coses però no OBSERVEN moltes d’altres. Seguiu les instruccions i intenteu encertar el nombre de passades.

Que us ha semblat? Això mateix passa als nostres petits esportistes a cada partit. Per tant hem d’intentar focalitzar les activitats tàctiques a aprendre a observar i desprès decidir! Dissociar la conducció de bola i aixecar el cap és fonamental en edats primerenques, i no oblidar l’hàbit d’aixecar el cap mentre es juga és requisit indispensable durant tota la vida d’un esportista.

Les habilitats tècniques de l’hoquei patins

En aquest post, continuem parlant sobre aspectes relacionats amb les habilitats. En forma de resum dir que les habilitats són tasques assolides pels esportistes  de forma eficient. I que per dur-les a terme és necessari que existeixi una relació amb quelcom exterior i usar un instrument. 

En aquest cas podem parlar de les habilitats tècniques que relacionen el jugador amb la pilota i que usen l’stick per una relació encara més característica. Actualment la tècnica és un dels factors més treballats en l’esport ja que és el resultat final i el més visible, però la nostra opinió ens porta a dir que el tot és major que la suma de les parts. És a dir, que és més important que l’esportista creixi de forma harmònica en totes les vessants del joc que no només amb una.

Per exemple podem saber xutar molt i molt bé, tenir una tècnica apurada del moviment del cos, saber coordinar totes les contraccions musculars per just en el moment de l’impacte de la pilota crear la màxima força possible i a més a més tenim punteria. Però si no sabem quan ho hem de fer segurament els nostres xuts sempre aniran a parar als peus del adversari, o xutarem quan no hi ha ningú davant del porter per agafar un possible rebot, o xutarem quan hauríem de fer la passada... Aquest exemple ens ha de fer veure que no podem destriar la tècnica de qualsevol altre habilitat! Les habilitats tècniques van estretament lligades a les bàsiques, les tàctiques, les estratègiques, les emocionals, etc, etc...

Des del blog, doncs no farem una revisió de totes les variants tècniques que existeixen en l’hoquei patins, ja que si ens hi parem a pensar són infinites i tothom pot arribar a saber quines són les bàsiques (passada de pala i de cullera, arrastrada de pala i de cullera, xut de pala i de cullera, “ganxo” de pala i de cullera, aixecar i picar, amagar, passades utilitzant la tanca, girs amb pilota, canvis de direcció per sota les cames, recepcions orientades, recepcions de passades, rematades altes, rematades baixes de pala i cullera, etc, etc...). Sinó que des del blog intentarem donar una sèrie de consells per saber aprofitar molt millor el treball tècnic.

Primer, és recomanable no separar el treball tècnic del tàctic en la mesura que ens sigui possible. És important saber xutar i passar, però més important és saber quan s’ha de xutar o quan s’ha de passar. Desprès també ens agradaria observar que hi ha un model tècnic ideal que surt als llibres, però no vol dir que els nostres jugadors l’hagin d’imitar, sinó que l’han d’adquirir, passar pel seu “filtre” motor i adequar-lo a la seva morfologia, a les seves capacitats, a la seva creativitat... I finalment anotar que la millor manera d’ensenyar habilitats tècniques és fent practicar-les als petits, i donant desprès indicacions que els permetin als nostres petits saber que han de canviar i que no han de canviar per millorar el gest tècnic.

Esperem que us sigui d’ajuda aquest article per treballar les habilitats tècniques d’una forma global. Qualsevol queixa o qualsevol dubte no tingueu cap por en comentar-nos, enviar-nos un mail o contactar amb nosaltres via twitter.

Les habilitats bàsiques en l'hoquei patins

Les habilitats són una sèrie de tasques que són assolides per algú amb una certa facilitat. Una habilitat necessariament estableix una relació amb alguna cosa. Per exemple una habilitat tècnica estableix una relació amb un objecte (pilota, anelles, tanques...) o una habilitat tàctica estableix una relació amb una altra persona (company, adversari, amic...). 

Una habilitat bàsica doncs, estableix relació amb el medi per on es mou el petit, podem veure relacions amb l’aire, amb neu, amb aigua, amb gespa... Però a més a més per relacionar-nos amb el medi podem utilitzar bambes, patins, ales, aletes, ulleres... Així que l’hoquei patins té una relació amb el medi bastant més complexa que altres esports. Per exemple la relació amb el medi de l’hoquei patins és més complexa que no la relació amb el medi d’un atleta.

Ens trobem davant d’un esport que té una relació amb un medi estable (pista d’hoquei) però que utilitza uns instruments molt característics, els patins. És en aquest punt on la màgia del nostre esport entra, som un esport on el moviment és sempre (o la majoria de vegades) utilitzant el lliscament. Això ofereix un punt de vista molt diferent a la motricitat dels petits. Les habilitats bàsiques que utilitzarem al nostre esport estaran relacionades amb el patinatge, lliscar, impulsar-se, girar, frenar, canviar de direcció... tot això amb patins.

Paco González, al seu Cuaderno de ejercicios I diu “Nuestro deporte es complicado ya que los niños antes de empezar a practicar-lo, han de aprender a patinar. Esto hace que el inicio sea muy analítico y lento, entre otras cosas por la seguridad e integridad física que hemos de garantizar”. 

Però viure en un esport tant marcat per el component “bàsic” té avantatges que hauríem de saber veure. Primer de tot volem remarcar que és molt important el treball motriu extremadament variat a les edats més petites, els més petits del club han d’experimentar 20.000 maneres diferents de patinar, girar, lliscar i tot el que us passi pel cap. Necessitem moltes hores i molt variades de practica amb patins! No podem deixar que passin una etapa tant important com l’adaptació al medi simplement patinant endavant i endarrere... 

Així que des del blog simplement animem a incloure moviments i accions motrius d’allò ben diferents mentre fem els circuits, jocs, activitats... D’aquesta manera tindrem una practica motriument qualitativa, i ben adequada pels petits. Qualsevol idea és bona, i en aquestes edats, qualsevol moviment és bo, quan més variat millor!

TASCA, RODA DE PASSADES SENSE FINALITZAR

Cada dimecres intentarem penjar una tasca que ajudi a tots els que necessiteu algun exemple o voleu informació. En aquest cas un exercici bastant analític i técnic, no és el nostre estil però també és necessari que les nostres sessions hi hagin exercicis d'aquests. 

És una roda senzilla de passades (els passes són per entrar a la discoteca!) on no hi ha una finalització. És una tasca técnica on treballem la passada per sobre de tot, un aspecte important és que no hi hagin cues molt llargues, per tant haureu d'adaptar la llargada o el nombre de passades per quan els petits arribin ja no s'hagin d'esperar.

És una tasca senzilla, avui no tenim més temps, però prometem que cada dimecres ens distreurem a explicar-vos bé una altra tasca.  


Gràcies :)